ajedrez33

Amors perduts

De matinada llueixes, reina meva,
a l’altra banda del tauler;
em mires, t’enroques i pares el rellotge:
seguim en taules.

No trobem la jugada i el peons
comencen a caure
en quadrícules derrocades pel silenci
dels teus ulls;
se m’encenen les mans comptant les jugades
per arribar a tu.

Et miro i medito,
espero que caigui la bandera per visitar
el teu palau escortat de pensaments
i somnis derruïts
per torres, alfils i cavalls
que ja no recorden a qui estimen,
ni a qui deuen el tempo mort, buit per no-res.

Sembla que si no ens matem
no podrem jugar
una altra partida,
seguint amb un altre escac mat
per caure de nou
a la caixa dels amors perduts.

Toni Gassó

Comparteix!