secret_pagines_pagines_imatge_7244-P1030826_c

Sobre jocs i invents

Els paraigües van ser inventats per una dona que estimava amb delit les criatures. Totes les criatures. De sempre, havia vist caure dels núvols les gotetes de pluja carregades d’avorriment. …

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Solitud

Només volia una nit amb una flama. Només volia la lluna penjada allà dalt, ben rodona i ben blanca. Només volia la corda d’una guitarra. Montserrat Cornelles

secret_pagines_pagines_imatge_6065-P1020540_c

Tardança

De vegades la vida et sorprèn i tu trigues una hora i mitja a reaccionar. O un segle i mig. Així s’escriu el temps. Montserrat Cornelles  

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un miracle a la cantonada

Per aconseguir el seu somni, li havien aconsellat que bufés ben fort. Va pensar que res no hi perdria i ho provà. Al principi el seu esforç fou inútil, però …

marina ç

Vaivé

Caminar, saltar, avançar, recular, tornar a caminar. Acostar-se, acariciar, témer, apartar-se, tornar-hi. – No parlis així, onada. Et confondran amb una persona. Montserrat Cornelles Foto: Marina Collell

secret_pagines_pagines_imatge_2361-BCN_26[1]

Veritat

La dona que mira aparadors constantment mentre passeja per la ciutat, sap que la vida autèntica és dins dels miralls. A fora, fantasmes ignorants es pensen que caminen. Montserrat Cornelles