Jordi Domingo-32

Porto els somnis a la mà

Porto els somnis a la mà, plou, i la pluja m’inunda uns somnis, alguns moren ofegats per l’aigua, altres floreixen amb més força que el renec d’un humà. Beso els …

403

Tu

Perquè sé que tu hi ets la lluna, més pruna que mai, s’ha vestit de diumenge.   Perquè sé que tu hi ets les galàxies més llunyanes fan camí cap …

287

Qui desperta el silenci

Qui desperta el silenci, donant nova vida al somni, que havia teixit amb el polsim de llum, que lentament es gronxa, abans de recolzar-se sobre el marbre? Callen les veus …

Joan Cassini-13

Molt fluixet

molt fluixet – et pregunto qui sóc jo? enmig d’onades de plaer i de dissort plegades? creuant camins i portes i escoltant cada petjada -mentre la sorra es desengruna- sóc …

29

No puc dir el teu nom

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment. No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits em passen certes coses. Tinc el desig de tu. Esdevens, …

Mireia Canicio-7

Per tu retorno

Per tu retorno d’un exili vell com si tornés d’enlloc. I alhora et sé terra natal, antiga claror meva, i l’indret on la culpa es feia carn. Retorno en tu, …

Jordi Domingo-69

Tot de dies

Tot de dies d’improvís despullen aquest gràcil arbre; queda l’absència que gairebé es toca: estornells nombrosos i ràpids que el vent de la tardor s’enduu amb fremiments inèdits. Qui ha …

10155919_10203613924496793_7211052646828906845_n

El poema de la Mare

El poema de la Mare només té un vers T’ESTIMO! No té sinònim, però perquè costa tan dir-ho… Malgrat que es dóna per fet agrada sentir-ho. Les llàgrimes quan la …

Jordi Domingo-66

El camí polsegós

El camí polsegós, que sols té marges, acaba on neixen les penombres, allà baix, on dels arbres s’han allunyat els cants dels estornells de seda, allà baix, on la tarda …