René Magritte-2

Condemna

Tingué l’ensurt més bèstia que havia tingut mai i, encara assegut al llit, reculà un parell de pams. A terra, l’esperaven un parell de sabatilles d’estar per casa. Noves. Ben còmodes. Només que no eren unes sabatilles d’home sinó de dona. Les reconegué immediatament. Les havia regalades a la dona que deia estimar dos dies abans de deixar-la. Ella, amb la mirada que només tenen els éssers que saben el que és la dignitat, es retirà de la seva vida, de la seva covardia, de la seva mentida. I ara ell descobria que, fes el que fes, aquelles sabatilles l’esperarien cada dia en llevar-se. Ja les podia llençar, cremar, posar-les personalment al camió de les escombraries. Cada dia serien allà. Cada dia. Cada dia.

Montserrat Cornelles

Fotografia: Quadre de René Magritte

Comparteix!