Joan Cassini- 4

Coses meves- 2

Les migdiades és el que més m’agrada, és el meu temps de solitud volguda. Em deixo acompanyar per la música que sento o somio, si pot ser piano. El piano és l’instrument que més m’omple. És el més expressiu, ell sol et pot fer sentir tots els sentiments, és com una paleta de pintures d’un bon pintor, amb tots els colors dansant, alegres o tristos, barrejats o separats. Amb veu melosa t’acaricia els sentits: plora, riu, canta, balla, es desespera, gemega… Les seves tecles salten obedients en contacte amb els dits que els transmet un estat d’ànim amb un bon arpegi.

De petita, el so d’un piano m’embogia.

Hauria corregut darrera del seu so, i només pensava en tenir-ne un. Vaig créixer sense haver pogut tenir-ne cap. Només em queda un somni al bell mig de tots els somnis que adornen la meva vida i hi donen un sentit: el piano i la música.

Fabuloses les rapsòdies húngares que acabo de sentir de Franz Liszt, i el seu Somni d’amor!!

Final del passeig per la Solitud.

Maria Teresa Galan Buscató

Fotografia: Joan Cassini

Comparteix!