el buen patrón. Oscar de la Fuente, Javier Barde, i Fernando León de Aranoa. Fotografía de Gari Garaialde

Crònica 69 Festival de Sant Sebastià 5.

El Festival de Sant Sebastià també deixa petjada social

      La Selecció Oficial del 69 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià ha reservat un espai també per a films amb l’empremta dels nostres temps però amb desiguals resultats. Fernando León de Aranoa fa el retrat paròdic d’un model d’empresariat hispà des de la ficció i des de l’àmbit de la comèdia inofensiva a ‘El bien patrón’. L’ovacionat film espanyol contrasta amb dues propostes del cinema francès també en Secció Oficial que aborden les problemàtiques de cara, en nom propi, sense subterfugis, partint de casos concrets, documentats i històrics.  

     Així Laurent Cantet reflexiona sobre l’odi a les xarxes i els límits de la llibertat d’expressió a ‘Athur Rambo’ a partir de un cas real mentre l’actor i director  Thierry de Peretti es centra en un escàndol nacional de corrupció i de tràfic de drogues a França el 2015 a ‘Enquête sur un scandale d’Etat’. En la Secció Oficial, el cinema xinès de Zhang Ji també s’acosta al real en la malaguanyada ‘Fire on the Plain’, adaptació d’una novel·la de l’escriptor Shuang Xue Tuo,  film que conjuga amb desencert gènere policíac, romanticisme i cinema social per abordar la transformació del país entre els anys 1997 i 2005. 

      El cinema de problemàtica social s’escampa també a seccions paral·leles com la de Nous Directors, amb una proposta intranscendent, ‘Aloners’ de la sudcoreana Hong Sung-eun, sobre una introvertida però molt eficient teleoperadora que li serveix a la directora per posar de manifest l’aïllament i la solitud de les persones a les grans ciutats. Molt més interessant i convincent ha estat la pel·lícula francesa que s’ha pogut veure a la secció Perles, ‘Entre dos mundos’, segon llargmetratge de l’escriptor Emmanuel Carrère, film provinent de la Quinzena dels Realitzadors de Canes. Aquest notable film segueix una escriptora, Marianne (Juliette Binoche), que es fa passar per dona de la neteja per escriure un llibre per poder descriure la precarietat laboral que pateixen les netejadores del Ferry que uneix França amb Anglaterra. 

Les balances desequilibrides

      El vell conegut del festival basc, el madrileny Fernando León de  Aranoa, Concha d’Or per ‘Los lunes al sol’ i Concha de Plata a la millor direcció per ‘Barrio’, presenta a concurs ‘El buen patrón.’ Es tracta d’un nou títol d’arrel social que ha implicat el retrobament de l’actor Javier Bardem, el propi director i el productor Jaume Roures (Mediapro) quinze anys després de ‘Los lunes al sol’. Aquesta nova pel·lícula del realitzador madrileny no perd la petjada social que l’ha caracteritzat al llarg de la seva filmografia i ara es centra en la vida del propietari de Básculas Blanco, Julio Blanco (Javier Bardem), el qual farà el possible per guanyar un premi regional a l’excel·lència empresarial malgrat els entrebancs que se li presentin. 

     Aranoa no acaba de trobar el to en un film desequilibrat, sovint escorat cap a la paròdia, la sàtira, el sainet. Crec que la necessitat de ser divertit i dir ocurrències malbarata el retrat punyent d’un prototipus d’empresari. S’agraeix la voluntat de fer un cinema contemporitzador, que prengui el pols al moment històric, però es té la sensació que acabes de veure una pel·lícula social en sintonia amb el moment polític actual centrat en el postureig i la intranscendència. Aranoa passa  d’entrar a reflexionar sobre la classe treballadora, les relacions laborals en el lloc de treball o el drama de l’atur. A estones es mostra incisiu, en el millor estil Berlanga, però sovint gasta pólvora mullada per buscar l’efecte rialla sense conseqüències. 

     Això sí, tenim una gran actuació de Javier Bardem, molt caricaturesc en la seva extraordinària transformació com a empresari paternalista i intervencionista en la vida dels seus empleats, explotant la imatge d’empresari com a figura paterna que tracta als seus treballadors com a família seva. Un ésser tan campetxano i carismàtic com abjecte, amb maneres de mafiós, movent els seus tentacles e influències, un gat vell que ha aprés a surfejar per damunt dels maldecaps de l’empresa. 

     Una imatge emblemàtica en el film son les balances, l’equilibri just de pesos, una representació també dels valors de ponderació de la justícia, una imatge simbòlica que Aranoa utilitza per deixar la idea de que les balances d’aquest món estran trucades, manipulades. Una pel·lícula preseleccionada per representar España als Oscar en el repartiment de la qual trobem també a Oscar de la Fuente, Celso Bugallo, Almudena Amor – també present a ‘La abuela’ de Paco Plaza en competició – o Manolo Solo.

La xarxa enverinada

         El francès Laurent Cantet amb el film ‘Arthur Rambo’, un film sobre la polèmica dels missatges d’odi expressats a través de les xarxes socials i l’impacte que pot tenir. Una proposta trepidant i enèrgica que s’inspira en el cas real del jove escriptor magrebí Mehdi Meklat que es va servir del seu avatar amb el alies Arthur Rambo per escopir homofòbia i racisme de forma provocadora a les xarxes. Cantet és un habitual del festival donostiarra des de la seva primera participació amb ‘Recursos humanos’ l’any 1999 en la secció Nous Directors i després va tornar-hi fins en cinc ocasions més, de la mà de títols tan emblemàtics com ‘El empleo del tiempo’ (2001) o ‘La clase’ (2008). Precisament el protagonista de ‘Arthur Rambo’ que interpreta al protagonista, Karim D (Rabah Nait Oufella) ja havia participat en el llarg repartiment del film ‘La clase’

     A part del film de Laurent Cantet, el seu compatriota francès Thierry de Peretti – responsable de ‘Les apaches’ (2013) – s’acosta a un altre escàndol nacional el seu tercer llargmetratge, ‘Enquête sur un scandale d’Etat’. Una realització feixuga i sense nervi ressegueix aquest afer que involucrava persones influents de la República Francesa, des de polítics, policies – com el responsable d’Afers de Tràfic de Drogues, Jacques Billard (Vincent Lindon) – i magistrats, amb connexions amb Espanya, també, un cas que seria investigat per un periodista del diari Liberátion a través de les converses amb un informant, el talp Hubert Antoine (Roschdy Zem)

Joan Millaret Valls

Comparteix!