thumbnail_les Olympides

Crònica Canes 2021 – 9

Canes es centra en les relacions afectives amb diferents resultats

La directora hongaresa Ildiko Enyedi, la vencedora del Festival de Berlín amb ‘En cuerpo y alma’, ens deixa un fluixa i encotillada pel·lícula d’època, ‘The Story of My Wife’, adaptació de la novel·la homònima de l’escriptor hongarès Milán Füst és un film d’època. Mentre que Jacques Audiard, triomfador a Canes amb ‘Un profeta’ (2009) o ‘Dheepan’(2015), abandona el format del thriller social per retratar amb frescor i vivacitat les relacions afectives de quatre joves al districte 13è parisenc a ‘Les olympiades’. A competició també certifiquem la confirmació del talent del nord-americà Sean Baker. El director del film revelació ‘The Florida Project’, sensació de la Quinzena dels Realitzadors de Canes de 2017, aposta fort i decidit amb una comèdia corrosiva i amarga a ‘Red Rocket’.

Secrets d’un matrimoni

‘The Story of My Wife’ de la cineasta Ildiko Enyedi explica la història de Jacop (Gijs Naber), un capità de vaixell solter, qui un dia decideix casar-se amb la primera dona que entri en el cafè on es troba un cop ha desembarcat en terra ferma. La proposta la fa a una desconeguda, Lizzy (Léa Seydoux), i la dona es presta a seguir-li el joc tot i que Jacop s’ha d’embarcar de nou durant mesos. Un film estructurat en diferents capítols, deute contret amb el llibre original, que es converteix en una de les pelis més llargues de la Secció Oficial al costat de les quasi tres hores de ‘Drive My Car’ de Ryusuke Hamaguchi. Aquest film fallit intenta trobar solucions a l’etern femení a través de l’enigma de Lizzy endinsant-se en els secrets d’un improvisat matrimoni.

El film reposa sobre el punt de vista d’un llop de mar que desconeix la vida en terra i l’amor i sembla que la intenció de la directora sigui buscar subvertir la mirada tradicional masculina per posar atenció en l’altre. La pel·lícula pateix del llast d’un to massa encartonat, mancada per complert del sentit de la subtilesa, l’elegància o el suggeriment. Un film fred i distant que pateix també del problema d’algunes coproduccions europees, aquesta rodada en un anglès deficient. Al repartiment trobem Louis Garrel – multireincident enguany en diferents seccions com a actor i ,fins i tot, com a director amb ‘La Croisade’ -, en el paper de l’amant de Lizzy; també figuren Sergio Rubini o Udo Samel. Però cal destacar, sobretot, el protagonisme de Léa Seydoux, d’una presència eclipsadora i enlluernadora, actriu omnipresent enguany a Canes amb altres títols com ‘The French Dispatch’ de Wes Anderson o ‘France’ de Bruno Dumont.

Amor sense fronteres

A ‘Les olympiades’, el francès Jacques Audiard coescriu el guió al costat de les cineastes i guionistes Célina Sciamma –‘Retrato de una mujer en llamas’( 2019) – i Léa Mysius – ‘Ava’ (2017) – i s’inspira, també, en les històries il·lustrades d’Adrian Tomine. A part d’aquest talent acumulat, Audiard sobresurt per l’ús d’una fotografia en blanc i negre, que s’escau perfectament a l’entorn d’un barri perifèric superpoblat parisenc conegut que dona nom del títol del film, i per la immediatesa i l’espontaneïtat que encomana en la seva radiografia de les tribulacions de l’amor juvenil. Una gran obra cinematogràfica que sap trobar el pols als temps moderns i aconsegueix gras resultats.

L’obra es mou entre una sèrie d’amors i sentiments encreuats, entre la recerca de l’amor i el mal del desamor. Un film protagonitzat per una noia asiàtica, Emilie (Luzzie Zhang); un jove afroamericà, Camille (Makita Samba); una instagramer que ofereix sexe pel seu canal, Amber Sweet (Jehnny Beth); i una estudiant universitària reconvertida en agent immobiliària per culpa d’un malentès que la deixa devastada, Nora (Noémie Merlant). En aquest repartiment cal parlar del gran paper d’aquesta actriu, Noémie Merlant, protagonista a Canes també gràcies a una pel·lícula dirigida i protagonitzada per ella mateixa exhibida en una sessió especial, ‘Mi Iubita, mon amour’

Comèdia amarga

‘Red Rocket’ explica com un ex-pres, Mickey Saber (Simon Rex), torna a casa seva al cap de molts anys sense un cèntim en un film ambientat en el paisatge industrial d’un poble perdut de Texas mentre sentim en els monitors de tv els discursos de Trump. En aquest entorn lleig i degradat, la família pobre, encasellable en el terme de ‘white trash’, formada per la seva ex-dona Lexi (Bree Elizabeth Elrod) i la sogre, refusa el retornat i no li perdona els seus errors. Finalment és acceptat però s’ha de fer càrrec de les despeses i intenta recomençar de nou però no troba feina enlloc pel seu pobre currículum sense experiència laboral. Aleshores es revelarà la verdader identitat de l’home, un actor del porno a Los Angeles.

Mickey és un personatge xerraire, magnètic, nerviós que, en realitat, amaga un engalipador, un farsant. I tot i provar-ho no pot escapar del seu passat i, forçat a la supervivència, posarà tots els seus esforços en seduir i enamorar a una jove que està a punt de fer els 18 anys, Strawberry (Suzanna

Son) per forçar-la a introduir-se en la indústria del sexe i així ell guanyar-se bé la vida. Predomina un aire de comèdia però flota una sensació amarga i agredolça. El film, retrat d’un narcisista i egòlatra, beu de l’encant de la figura dels perdedors simpàtics. Una molt bona pel·lícula, una faula sobre els que viuen en els marges del sistema, i que revela a Simon Rex com un actor sensacional gràcies a un paper en estat de gràcia.

Joan Millaret Valls (AMIC)

Comparteix!