Jordi Texidó 2

Desforestació

Deia el màgic Merlí, a les fantàstiques històries del Rei Artús, que el principal defecte de l’espècie humana és que oblida. Doncs sí, i ara ho podem constatar més que mai: si abans les coses perduraven gràcies al sa costum de transmetre-les oralment de generació en generació, ara duren només el breu instant en què són notícia. Després, ràpidament les oblidem. O, encara pitjor, ens hi acostumem. En un món que creiem tan avançat, no hi ha res més efímer que una notícia.

Per això -i perquè sóc de mena rebeca- us vull fer avinents tres notícies que he llegit recentment. Guaiteu-les:

La primera fa un elogi dels esquirols perquè, segons diu, quan s’han afartat d’aglans, el seu aliment predilecte, enterren els que els sobren  per tenir una mena de rebost en cas de necessitat. Però després se n’obliden, sobretot si el bosc els continua oferint aquesta menja deliciosa i no es veuen obligats a passar gana. M’aturo en la lectura i penso que si aquests animalons tan simpàtics fossin humans, ja haurien inventat una zona on amagar els productes recol·lectats mentre esperarien una temporada d’escassetat per vendre aglans a preus desorbitats i apa… negoci rodó! Tenim, però, la sort que un esquirol no és un humà, amb la conseqüència que no fa ximpleries humanes (quina sort!), que l’únic que el preocupa és la feina titànica, urgent i immediata de sobreviure cada dia i, amb aquest comportament, el que aconsegueix és que cada any neixin centenars o milers d’arbres nous, gràcies a allò d’haver-se descuidat dels aglans amagats. I això és, em sembla, una notícia extraordinària. És cert que es tracta d’una bona nova que fa mil·lennis que dura però que ara, tal com estan les coses, pren un aire de transcendència inaudita.

La segona notícia a què vull fer referència és la que fa poquet també ha sortit als diaris: la Xina envia més de 60.000 soldats a plantar arbres per lluitar contra la contaminació i el canvi climàtic. Afegeix que es vol aconseguir que la Xina torni a ser un país verd, que és una decisió admirable i que es pretén que serveixi d’exemple per a altres països. Tant de bo! És cert que la Xina s’ha convertit des de fa anys en un gegant econòmic temible i temut a nivell mundial. Deixant de banda les barbaritats a què obliga el fet de retre-li vassallatge, potser el seu exemple a l’hora d’enviar soldats a fer alguna cosa de bo en aquest món tindrà repercussions positives arreu del planeta, sobretot entre els països més poderosos, que són els que més arbres destrueixen i més contaminen. Poca broma: estem parlant de la salut del planeta i de la nostra pròpia salut.

La tercera notícia assegura que l’Amazònia ha perdut 500 milions d’arbres el darrer any. Els grups indígenes estan suplicant ajut internacional per frenar aquest immens disbarat. Estem parlant ara del pulmó del planeta!

Potser el màgic Merlí ens diria, davant d’aquest panorama desolador, que ens hem oblidat de les coses més bàsiques: Que els arbres atrauen la pluja i que són l’hàbitat d’innombrables espècies amenaçades d’extinció precisament perquè casa seva està en un perill constant. I que el clima està canviant a marxes forçades mentre nosaltres consentim que governs irresponsables vagin fent de les seves amb una total impunitat. I que potser ens hauríem de plantejar molt seriosament a nivell mundial no votar ni un sol partit polític que no tingui en el seu programa electoral, ben clar i amb lletres ben grosses, el seu compromís amb la salvació del planeta. I fer-lo fora sense contemplacions si no compleix aquest compromís. Del contrari, potser els únics que sobreviuran seran els esquirols. Perquè allà on ells vagin menjant aglans, sempre hi haurà arbres nous, que els donaran aliment i atrauran la pluja, que els donaran oxigen per poder respirar i bones ombres per continuar vivint i continuar enterrant aglans, no fos cas… perquè el món és dels previsors. Però nosaltres ja no hi serem per contemplar aquest miracle. Ni per narrar-lo als fills.

Montserrat Cornelles

Fotografia: Jordi Texidó

Comparteix!