Cine

‘El amor menos pensado’ de Juan Vera

Reenamorar-se

‘El amor menos pensado’, pel·lícula inaugural del 66 Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià, és el primer film del celebrat productor Juan Vera – padrí de cineastes tan admirats com José Campanella, Pablo Trapero o Lucrecia Martel -. Vera s’ha passat ara a la direcció, coescrivint aquesta història amb Daniel Cúpero, per radiografiar les relacions de parella dins d’un matrimoni format per Marcos (Ricardo Darín) i Ana (Mercedes Morán) que, després de vint-i-cinc anys, decideixen trencar.

És un film sobre l’edat adulta, la crisis dels cinquanta, en què una parella estable implosiona quan el seu fill marxa a estudiar a l’estranger. Es veuen sacsejats per la sotragada que comporta la síndrome del niu buit, la llar sense el fill criat i estimat. Però la crisis de parella arriba també pel tedi o l’avorriment involuntari que s’apodera de llurs vides, malgrat la felicitat i l’amor incontestable que es professen. Podem dir que la separació arriba sense un motiu concret, obeint a raons difuses, moguts més aviat per la recerca d’una pretesa llibertat personal davant la manca d’enamorament.

Aquest film es mou en el registre de la comèdia melodramàtica de regust agredolç, basculant entre la sentimentalitat i un deix de melancolia. La comicitat més desfermada arriba sobretot quan ambdós enceten un període de tempteig, de provatures, la travessia pel desert fet de rauxa i hedonisme esclatant, encara que la llosa de la insatisfacció acabi esclafant aquests dos éssers erràtics amb camins tan oposats.

Més enllà del món endogàmic de la parella, ‘El amor menos pensado’ eixampla el seu radi d’acció i fa també una panoràmica de grup, deixant un retrat generacional marcat per les separacions, els adulteris i els divorcis. Queda un vistós i parsimoniós film romàntic sobre l’amor perdurable rere un bon exercici de direcció, amb escenes perfectament construïdes i planificades, d’una teatralitat inspirada.

Joan Millaret Valls

Comparteix!