a2

El cementiri de Poblenou

       El cementiri de Poblenou és un dels mes interessants de Barcelona. Situat molt a prop del mar, a la Vila Olímpica, és el mes antic de la ciutat. Enguany es compleixen precisament 200 anys de la seva inauguració. Les raons que van fer que es construís aquí foren sanitàries, ja que la insalubritat provocada pels nombrosos cementiris parroquials aconsellava fer-ne un extramurs. Construït el 1775, aquest primer cementiri fou destruït pels soldats de Napoleó el 1813. Es refé de nou sota la direcció de l’arquitecte italià Antonio Ginesi que ho féu en estil neoclàssic tal com s’aprecia perfectament a la façana de l’entrada, on també es distingeixen símbols massònics. Està organitzat de forma simètrica amb dos carrers principals que es creuen formant quatre illes o patis interiors rectangulars amb nínxols a les parets i els panteons ocupant les zones centrals. Són places geomètricament planificades. Des del començament el cementiri reflectí els gustos estètics de la nova classe de comerciants i burgesos. Amb el pas del temps el projecte inicial anà sofrint reformes i l’aspecte actual és diferent de l’original.
        En entrar al cementiri, el primer que crida l’atenció és una gran creu situada al centre geomètric. És el cenotafi que recorda els milers de persones que van ser enterrades aquí víctimes de l’epidèmia de febre groga que hi hagué el 1821, entre elles l’alcalde, nombrosos regidors, metges i capellans que feren el possible per ajudar. Fa angúnia pensar el que deuria ser allò. L’ordre i la simetria governen els espais del cementiri. Passejar-hi per primera vegada et dóna la impressió que és una mica com un laberint en el que et pots sentir perdut. Has de buscar les entrades a les illes i es fàcil perdre l’orientació un cop a dins si no recordes on es la sortida. En tot cas poc importa. A mesura que vas caminant i mirant quedes com fascinat per la calma i l’antiguitat dels panteons. Avances, descobreixes llocs nous, fas teu l’espai i t’acabes trobant segur. Naturalment aquestes sensacions sempre serà més fàcil que les sentin els amants dels cementiris, una espècie que, pel que sembla, cada vegada abunda més. No en va, l’ajuntament organitza des de fa algun temps  visites guiades i en les tombes més importants hi ha cartells explicatius.
        La reforma més important que va patir Poblenou fou entre 1842 i 1852 en què fou ampliat en la seva part final perquè la burgesia pogués construir els seus ostentosos panteons. És sens dubte la part més maca. Alguns són impressionants, com la mole on estan enterrats  membres de la família Prim i que és gairebé un gratacels. Sempre és entretingut anar descobrint els detalls de les tombes i les escultures. Molts dels panteons es veuen com abandonats, el que augmenta la sensació de melanconia ja de per si inevitable en un cementiri. Penses si realment val la pena ser enterrat en una tomba que al cap de molts anys serà oblidada per tothom. Avui molta gent opta per la incineració i aquí es poden veure petits nínxols per a les urnes amb les cendres. En comptes d’una làpida hi ha un vidre que permet veure-la. Una manera també d’aprofitar l’espai. Per cert, fa alguns anys l’ajuntament va restaurar un panteó molt senyorial i el va posar a la venda encara que de moment sembla que ningú l’ha ocupat.
        Com tots el cementiris importants, aquest també té els seus personatges importants. La família Güell, els mecenes de Gaudí, tenen enterrats aquí alguns dels seus membres. Gairebé al costat es troba un panteó fet construir per Antonio López, marquès de Comillas i protector del poeta Jacint Verdaguer. No hi ha ningú a dins ja que els marquesos foren enterrats a Comillas. Segurament el deuria fer construir per si de cas era menester enterrar algú de la seva família. Altres personatges són Anselm Clavé, el cèlebre fundador dels cors. L’inoblidable humorista Cassen te aquí la seva sepultura amb un epitafi molt adequat: «Quien bien te quiere te hará reir». L’actriu Mary Santpere, l’escriptora i artista Lola Anglada, l’ideòleg del catalanisme politic Valentí Almirall, l’escriptor Narcís Oller, i el banquer Evarist Arnús són altres dels mes destacats. En un modest nínxol es troben enterrats tots junts alguns membres de la família del pintor Salvador Dalí: l’avi patern, la mare, l’oncle i la cosina del pintor. Un cor d’aspecte surrealista, potser dissenyat per ell, decora la làpida. Un altre artista, Pablo Picasso, té també enterrats aquí els seus pares i la seva germana.
        Una de les tombes més curioses d’aquest cementiri és la del «Santet». Es tracta de la tomba de Francesc Canals, un noi mort el 1899 als 22 anys. Treballava als cèlebres magatzems El Siglo, situats a la Rambla, i es veu que era una persona caritativa i amb poders sanadors. Abans de morir va preveure amb exactitud l’incendi que el 1932 va destruir els magatzems on havia treballat. El cas es que la seva tomba avui en dia és objecte de veneració. Molta gent s’hi acosta per demanar-li tota mena de favors, li encenen espelmes o li deixen imatges religioses, escriuen el seu desig en un paper i el dipositen en una mena d’urna aprofitant l’espai lliure que deixa el seu propi nínxol.
        El 1883 es contruí el cementiri de Montjuïc i el de Poblenou deixà de tenir interès per a la classe dominant que passà a enterrar-se a la muntanya esdevinguda sagrada. Actualment a Poblenou s’hi enterren unes 900 persones a l’any. Crec que la visita a aquest cementiri és recomanable per motius històrics i estètics. No defraudarà als interessats en el tema i donarà coneixements nous als qui s’hi acostin per primera vegada.
Joan Solà Coll
Fotografia de l’autor

Comparteix!