Guinovart

Exposició Josep Guinovart

Guinovart i la terra
       Josep Guinovart (Barcelona, 1927 – 2007) ha estat sens dubte un dels artistes catalans més destacats de la segona meitat del segle XX. Coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, se li han dedicat diverses exposicions a Catalunya entre les quals destaca per la seva importància la que ara comentem i que amb el títol de “Guinovart, la realitat transformada” es celebra a l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas, abarcant tots el períodes creatius de la seva trajectòria.
       L’itinerari no és cronològic sinó temàtic, la qual cosa permet pautar amb precisió les seves diferents etapes. 1.”Agramunt, el Marroc i les arrels”. Guinovart va quedar molt influenciat per la seva experiència durant la Guerra Civil en què es va refugiar a Agramunt amb la seva família. El contacte amb el camp, la pagesia, els cicles de la natura,viure en una casa que no tenia sostre però on afortunadament no els hi faltava el menjar, potser ha sigut la influència més gran que ha tingut i que es fa palesa per exemple en la constant utilització en les seves obres de llavors, rostolls, estris del camp, terra o fang. Un concepte de la natura que es veurà reforçat amb viatges al nord d’Àfrica. 2. “L’era com a centre de l’univers”. L’era es transforma en el centre en el que conflueix tota la vida de la pagesia. Aquesta identificació amb la terra com a element inspirador esdevé fonamental, assolint categoria de símbol de la naturalesa, de l’origen de tot i del país en què viu. 3. “Laberint”. A l’exposició sobta la presència d’un petit laberint on Guinovart expressa el seu interès per aquest tema mitològic realitzant també diverses obres on representa el Minotaure. 4. “El bosc, la fusta, contorn, entorn”. Aquí es mostra una altra instal·lació, en concret la que va fer per la galeria Maeght el 1976 i on fa palesa la seva utl·lització de la matèria com a mitjà expressiu. Uns troncs d’arbre esculpits i pintats mostren com poden ser utilitzats per expressar temes que no tenen a veure necessàriament amb la natura sinó amb temàtiques polítiques o socials. 5. “Realitats transformades”. Guinovart va experimentar amb diversos materials, com la uralita o el fibro-ciment utilitzats ambdós com a suport i ampliant d’aquesta manera el seu camp creatiu.  6. “Penjadors penjats”. Aquesta instal·lació, que es va veure al Palau de la Virreina el 1997, li va permetre treballar sobre els conceptes de variació, volum i matèria. Es tracta d’una obra de caràcter conceptual que ens parla de figures fragmentades  que simbolitzen la indefensió més absoluta de l’ésser humà. Per a Guinovart. la recuperació de la consciència social era quelcom urgent, com quedà palès en moltes de les seves obres. Va ser també un artista que va assolir una gran projecció internacional a través de les moltes exposicions que va fer.
       Com diu Llucià Homs, comissari de l’exposició, “mirant les peces d’aquesta exposició, la riquesa i complexitat de la seva obra, es concep com un procés de recerca inacabable que desborda constantment el suport de l’obra, quan no és que el suport passa a ser l’obra mateixa”. Guinovart “experimenta amb tota mena de tècniques, suports i materials, però mantenint en tot moment la seva empremta personal, el nucli essencial de la seva obra”.

 Joan Solà Colll   

 Fotografia:
Josep Guinovart
“L’alzina”, 1992-1994
tècnica mixta sobre fusta
75 x 60 cm.

Comparteix!