As in heaven

Festival Sant Sebastià crònica 4.

Sant Sebastià estira el fil de la maternitat

Enguany tenim 1 edició de Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià marcada per la nodrida presencia d’dons directors i, de retruc, la proliferació de Motius que girin sobre l’eix femení. I 1 Motiu troncal de este univers femení és el de la maternitat, un tema que ha online trobat interessants Aportacions a AQUESTA 69a edició. La més apreciada en Secció Oficial ha Estat l’Proposta de Claudia Llosa, ‘Distància de rescat’, adaptació de la primera novel·la de Samantha Schwebblin, un film que es mou amb valentia al Terreny relliscós de l’fantàstic per reflexionar sobre els Angoixes i els pors de l’amor matern. Però Altres Propostes s’han inundat aquests dies els pantalles de Sant Sebastià Posant la maternitat al centre d’el debat cinematogràfic.

Maternitats en joc

      Més enllà de Claudia Llosa, un Altre directora, la danesa Tea Lindeburg, entra a concurs amb, ‘As in heaven’, una notable Proposta que aborda el tema cabdal de la maternitat i el paper de la dona en la societat agrària danesa a finals de l’XIX. Una noia de 14 anys en una granja danesa tindrà 1 OPORTUNITAT única, l’opció de Sortir i d’educar-se en un col·legi Fora de su entorn rural sense horitzó. Un film lluminós, radiant, colorit, joiós, un mica com el temps de la innocència d’1 nena. De FET, Tot esdevé 01:00 miratge, una Arcàdia enyorada, i AQUEST món de felicitat i despreocupació s’estroncarà amb 1 part difícil de su mare. Aleshores irromprà implacable l’assumpció de su paper a la llar, els Dificultats insalvables que l’aboquin a un futur de mestressa de casa, de prendre cura dels Seus germans petits i de Treball feixuc al camp. Un Destí que confirma els visions premonitòries de caire apocalíptic que te la noia. 

       D’Altra banda, més Títols en femení repensessin a els entrebancs i Malsons a l’Voltant de la maternitat com la petita meravella ‘Petite Mamen’ de Céline Sciamma, Pel·lícula guardonada a Festival de Berlín i que s’a pogut ver aquí a la secció ‘Perles’. Una delicada i hipnòtica filigrana narrativa sustentada en la idea el desdoblament, de l’joc de miralls, de l’Traspàs de personalitat, centrat bàsicament en una nena i su relació qualit amb su mare després de dir la mort de l’àvia. I Molt colpidor ha Estat l’visionat de l’film semidocumental ‘107 mares’ de l’eslovac Peter Kerekes a la secció Tabakalera, una dura i inclement radiografiada de la vida d’Diverses preses condemnades per matar a els Seus marits o amants i com afrontin su maternitat en el difícil context d’1 presó ucraïnesa. 

relat intoxicat

     Claudia Llosa, la directora de ‘La teta asustada’ (2009), guanyadora a Berlín i candidata peruana als Oscar, competeix amb una coproducció internacional rodada a Argentina i produïda per Netflix, ‘Distancia de rescate’. Es tracta d’un cinema en femení extremadament suggeridor i esquiu en una proposta inusual que explora el vessant fantàstic, com Lucille Hadzihalilovic a ‘Earwig’, donant com a resultat un relat intoxicat. 

      Una mare (María Valverde) i el seu fill van a una casa d’estiu a l’interior del país mentre el marit arribarà uns dies més tard. De seguida coneix una enigmàtica i atractiva veïna (Dolores Fonzi) Ràpidament es fan amigues i còmplices. El tema gira al voltant també de les relacions de ambdues mares amb els seus respectius fills enmig d’aquest clima enrarit, estrany, perillós. Una història que incomoda i inquieta plena de visions i  malsons, d’animals i bitxos, de rius i estanys i piscines, de bruixes i efectes paranormals, que redunden en la sensació d’irrealitat i de perill constant.

     Una història que intenta reconstruir-se, Mirant de Trobar 01:00 inici, buscar l’origen de tot plegat. Un Trencaclosques de to somnàmbul, en estat de trànsit, 01:00 relat Subjectivitat, un història enverinada, que afronta a els Terrors de la maternitat, explicitat en el MATEIX títol, de fent referència a la vigilància d’1 mare i la mesura dels cingles que podin assetjar a la teva filla. Però el títol anglès también és Molt ajustat a l’tipo de relat al·lucinat que planteja Claudia Llosa, ‘Fever Dream’.

Joan Millaret Valls

   

Comparteix!