Free

Free, molt més que un animal de companyia

Estimada Free:

Ens has acompanyat durant 11 anys i han estat uns anys plens d’amor per a tu. De fet sols et faltava parlar, et feies entendre amb el gest i la mirada.

La casa és buida sense tu…. Hi ha com un silenci especial i l’enyor és gran i el dolor segueix fent el seu curs.

Com m’agradava, a les nits, les tres en el sofà… nosaltres parlant de les nostres coses i tu al mig, cap a una , cap a l’altra, plena d’amor i d’agraïment.

La teva malaltia ha sigut llarga, però no he escatimat ni diners, ni temps, ni atencions, has estat mimada, cuidada i atesa en tot moment.
Malgrat tot això , crec que l’estrès, quan un ha de decidir no deixar patir al seu animal  és molt gran i et queda un remordiment estrany a dins.
Com si encara poguessis haver fet alguna cosa més.

No vas patir gens i vas marxar envoltada dels meus braços, els meus petons i malauradament els meus plors.

La veterinària em va sorprendre amb la seva gran tendresa i et va també besar en el teu últim alè. I em va dir: no saps Marta quanta gent no s’atreveix a estar amb els seus animals en el seu darrer moment i els abandonen aquí, i malgrat que nosaltres els acariciem, moren sense el calor i l’olor de les persones que més han estimat. La Free ha marxat sentint tot el teu amor i acompanyada fins al darrer moment.
Si, ara sé que es necessita valor per estar allà en un instant tan dolorós.
No deixeu els vostres estimats companys sols en el moment del trànsit.

Marta Texidó

Comparteix!