66722194_3447585848600275_5755080929089421312_o

Històries de la felicitat

L’objectiu

“…I quan arribes a la fita que t’havies proposat evidencies que, en realitat, no era la fita desitjada sinó una estació, una parada, una habitació amb vistes. Com quan camines cap a l’horitzó: quan hi arribes ja no és l’horitzó. L’horitzó existeix, és observable, però és inabastable. Com un miratge ens atrau i ens posem a caminar per  buscar la felicitat. Però la felicitat és efímera com la rosa, la seva bellesa està en l’espera i l’esclat de la brotada. 

El camí  sempre està ple de pedres, penalitats, incerteses, i això passa perquè tenim els ulls posats a l’objectiu i no en la sorra que ens ha entrat a la sabata. 

Para’t, descalça’t, acaricia’t el peu per treure la sorra que et molesta; neteja’t les sabates amb cura, respira, olora, sigues conscient dels teus peus i agraeix, aquí està un instant feliç!

Cada pas et parla si tu vols escoltar; i quan escoltes, l’objectiu s’esborra dins la boira, i potser ja no el necessites”. 

Text i fotografia: MªCinta Texidó

Comparteix!