hoy-es-el-primer-dia-del-invierno-solsticio-de-invierno-importancia-en-la-antiguedad-600x337

Hivern

El paisatge és gris, un negre desgastat per una tardor amb prou feines perceptible i el tènue record de l’estiu passat. Fa olor de nostàlgia, es vessen llàgrimes pels millors moments compartits mentre el present es congela esperant la primavera. Cada matí els colors acostumen a despullar-se davant l’estufa, mentre el blanc arrossegat dels núvols vessa la pluja. La soledat insisteix persistent sota un complex victimista capaç d’espantar a qualsevol que s’acosti. És temps de desídia, mirades lànguides i gestos lents, excuses excusables, retrets i penediments. L’Hivern somriu irònic sota una capa de llana, lluïn guants blancs i barret de copa, fidel servent de la primavera que el sedueix sota promeses de flors i capvespres càlids. Ella coqueta es prepara pel gran esdeveniment, gaudint de l’agonia del desig de tots aquells que l’anhelen. L’hivern servirà en safata la seva ànima freda perquè quan arribi la primavera tots la rebin enamorats. Aleshores, l’hivern viatjarà a altres latituds sempre esperant que, algun dia, primavera deixi tardor i li doni estiu.

Eva texidó

Traducció al català Sari Texidó

Comparteix!