423

Impacte

La tenia davant per davant i la veia exquisida. El sol, en el seu punt més àlgid, li il·luminava el nassarró i li arrencava espurnes de llum, talment un joiell, enmig d’unes galtes intensament rosades. Al seu voltant, els cabells es fonien en un aiguabarreig de verds i marrons, el marc més escaient per a tanta bellesa. La flor no va resistir la temptació d’immortalitzar-la i prengué la seva càmera. Guardaria com un tresor aquella imatge gairebé divina. Es deia Laura.

Montserrat Cornelles

Fotografia de l’autora

Comparteix!