secret_pagines_pagines_imatge_219-descarga_(8)

Ioga

La paraula sànscrita ioga procedeix de l’arrel yug, ‘jou, unió’ i es tradueix generalment com “integració de l’individu amb el tot).
Una traducció podria ser ‘religió’, en el sentit de relligar amb Déu. Alguns antropòlegs opinen que el ioga més antic no era místic ni religiós.

El ioga es va originar a l’Índia-on persisteix com a tradició-fa almenys 3000 anys (altres parlen de 5.000 anys, i els creients diuen que el ioga és etern: existeix des de sempre).
Els textos més importants que estableixen les bases del ioga són el Bhagavad Gita, els Ioga sutres (de Patanjali), el Gheranda Samhita, el ioga Darshana Upanishad i el Hatha Ioga Pradipika.
Segons les doctrines hindús en què s’assenta el ioga, l’ésser humà és un ànima (atman) tancada en un cos (Rupa). El cos té diverses parts: el cos físic (deha o sharira), la ment (mana), la intel ligència (JNA) i l’ego fals (ahamkara).
Per portar una vida plena, cal satisfer tres necessitats: la necessitat física (salut i activitat), la necessitat psicològica (coneixement i poder) i la necessitat espiritual (felicitat i pau). Quan les tres es troben presents, hi ha harmonia. El ioga és una saviesa pràctica que abasta tots els aspectes de l’ésser d’una persona. Ensenya l’individu a evolucionar mitjançant el desenvolupament de l’autodisciplina. El ioga també està definit com la restricció de les emocions, que són vistes com a meres fluctuacions (vritti) de la ment.

Comparteix!