Batlló meva 2

La Casa dels Ossos

Sóc l’ànima. L’essència. L’arrel. A mi no em veureu mai perquè el destí d’una ànima, d’una essència o d’una arrel no és ser visible… Vaig ser jo qui va posar dins del cap de Gaudí l’ànsia d’anar al Liceu per veure-hi l’estrena a Barcelona de l’òpera “Hänsel i Gretel”, sóc jo qui, endins de la seva oïda, mentre mirava i escoltava extasiat l’obra, li vaig fer lliscar un prec: fes-me la casa! Tota de caramel. Vull els ossos dels meus nens ben visibles, els dels dits, els de les cares. A la teulada fes-m’hi un drac que es pensi que és l’amo, però les seves escates han de ser de xocolata desfeta regalimant… Ho va fer tot amb una perfecció tan gran que ara ningú no hi cau. Però Gaudí sap que va anar així. I jo també. Ell és el geni, la bruixa sóc jo. I casa meva ja fa anys que no només atrau els nens…

Pseudònim: Eulàlia Pujol

Fotografia: Montserrat Cornelles

Comparteix!