42 (2)

L’engany!

Quan vaig sortir de la consulta, vaig telefonar a la Cèlia i li vaig dir el que m’havia dit. La Cèlia em va dir que no em preocupés i que em tranquil·litzés, que s’encarregaria de tot i que no m’havia de preocupar per a res.

Vaig passar uns dies molt dolents i sense poder dormir. Un matí, la meva amiga em va telefonar perquè l’acompanyés a una gestió. Em va venir a buscar amb el seu Ibiza i vam enfilar cap a Pedralbes. Era una torre amb un jardí molt ben cuidat, al mig hi havia un petit estany amb peixos de colors que nedaven, uns quants bancs invitaven a asseure’s i contemplar el sinuós moviment dels peixos i d’algunes papallones que aquella hora donaven voltes resseguint l’estany. Quan vaig entrar-hi, vaig saber que allà hi havia el meu enemic. Vaig mirar la Cèlia i li vaig dir que m’havia enganyat, que no era una amiga. De sobte, em van fer olorar un mocador i vaig notar que el cap se me n’anava, em van agafar i vaig entrar en una sala amb tots els estris necessaris per fer un treball precís, i quan vaig obrir els ulls ja m’havien empastat dos queixals.

Maria Teresa Galan

Fotografia: Montserrat Cornelles

Comparteix!