P1250265

LES VACANCES I LA FELICITAT DE TOTS

Les vacances prenen la categoria de promesa, de desig, de felicitat i no sempre ho aconsegueixen. Tot i amb això i en els millors dels casos són un període de família no absent de conflictes però ple de grans oportunitats de conviure, dialogar, riure plegats, compartir, fomentar hàbits emocionals saludables que enfortiran la família com a grup. Costa fer el canvi, després de tot un any tan mecanitzats i exposats a horaris estrictes , en el període de vacances canviem el despertador per les demandes dels fills que també tenen moltes expectatives. Els pares no tenim ganes de córrer i, de cop, ens trobem tota la tropa amb les seves necessitats i il·lusions i no sap molt bé on quedaran les nostres. Assegurem la tranquil·litat d’aquest període fent fora les grans expectatives i rebem amb els braços oberts el que vingui en cada moment present, negociem els temps de mòbils i estem oberts a les converses i a les lectures. Per fer un bon parèntesis va molt bé canviar d’escenari però no sempre podem anar de viatge i hotel. Hi ha formes més econòmiques, cases de colònies, càmpings familiars, visitar els parents.. Si finalment ens hem de quedar a casa, és interessant fer reunió familiar per copsar els interessos de tots els membres, i organitzar excursions d’un dia amb la carmanyola. Hi ha moltes propostes, platges, piscines, activitats de muntanya…totes elles molt engrescadores per a tota la família. Estar clar que no podem passar tot l’any pensant en la promesa de les vacances! Vivim pensant en el futur i desaprofitem la gran oportunitat del moment present. La nostra vida està plena de grans moments!! Cada dia en té però ho passem per alt, corre que corre, ens costa delectar-nos i agrair. Assaborir un bon dinar per la seva senzillesa, pels colors del plat, per el seu aroma… són detalls que passem per alt o no verbalitzem prou. El llenguatge verbal crea realitats i si quèiem en la queixa, la nostra vida serà un clam Posem la mirada a l’horitzó que mai arriba i mai és prou per declarar-nos feliços. Ens deixem atrapar per les preocupacions i aquestes ho tapen tot. Donem la culpa a la feina, la rutina, els fills i això només són excuses per a no viure en plenitud. Però si que em pogut experimentar que, només deixant el rellotge, recuperem paciència i això ens fa ser més flexibles. Un bon exercici per la tornada de vacances: aprofitem el moment present!
Text i fotografia: MªCinta Texidó

Comparteix!