Jordi Domingo- 96

Morir de fam d’amor

Les mans d’aquell home, prim, corsecat, de color de cera, penjaven dels barrots de ferro de la porta tancada, extremitats d’una persona rosegada per la desnutrició i l’oblit. Els qui el van descobrir, esgarrifats, demanaren la intervenció dels policies municipals i serveis mèdics, que certificarien el seu traspàs. Era, doncs, el moment d’iniciar investigacions entorn d’aquell home quasi oblidat dels veïns i, encara més, en trobar la caixa forta oberta farcida de bitllets de banc, a més de menjar arraconat fet servir per engreixar ratolins i mosques; un panorama de misèria inexplicable, fins que una veïna recordaria una filla que de tant en tant obria la porta per deixar paquets possiblement de menjar i poc més, parenta que es va desentendre d’aquell final d’angoixa i de misteri.

Va morir ric. Només li va mancar la millor riquesa: una engruna d’amor.

Montse Lago

Fotografia: Jordi Domingo Abad

 

Comparteix!