265

Oblidar-se de si

Oblidar-se de si, del món,
dels altres i fer-se una mateixa cosa
amb aquesta llum de sol
que es pon rere les teves
espatlles simulant dolcesa en l’adéu,
simulant que acomiadar-se pot tenir bellesa
amb tanta ufana d’or desfet, de topazi i d’ambre
i de perfum de mar que ens apaivaga
els sentits i ens fa semblants
per uns instants a perdurables déus.
Oblidar-se de si, de tota cosa,
de tota pensa, que ens empetiteix
els ja petits termes de la vida,
on fa falta sovint també l’oblit.

Guido Sari

Fotografia: Marina Collell

Comparteix!