images

PER QUÈ ESTEM EN PARELLA?

La funció de la parella o similar és compartir la vida i la felicitat que tenim, amb la finalitat de recolzar-nos mútuament per créixer. Ens convertim en un ‘nosaltres feliç’, sense perdre la nostra individualitat.

Però, com mantenir aquesta felicitat? com saber si som compatibles amb l’altra persona? I, el més important, per què s’acaben les relacions?

ELS NIVELLS DE L’AMOR

Per poder mantenir una relació de parella estable i feliç, és fonamental saber des de quin nivell transmetem el nostre amor cap a l’altra persona.

Existeix un primer nivell que seria l’infantil, basat en el ‘dóna’m’. Les persones que es troben en aquest nivell, no tenen la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre. Aquest amor és expressat des de l’egocentrisme (ni tan sols és egoisme, ja que l’existència i les necessitats de l’altra persona no han estat descobertes).

Un segon nivell és el social, en el qual hi ha un intercanvi que es basa en prohibicions, en normes, en contractes. Per això, el matrimoni que sorgeix en aquest nivell és un mer contracte en el qual ens comprometem a certes coses a canvi d’unes altres. És un pas molt superior a l’anterior, doncs sí reconeixem a l’altre, però condicionem el nostre amor en obtenir el que desitgem.

El tercer nivell és l’amor adult, que seria estimar d’una forma conscient, utilitzant eines de l’amor com, per exemple, les que ens va transmetre Gerardo Schmedling. Quan les utilitzem, comença a estimar des d’un nivell adult i la pròpia realitat es transforma profundament, ja que l’amor deixa d’estar condicionat.

Finalment, existeix un quart nivell: l’espiritual. En ell descobrim que podem estimar a una persona per si mateixa, però també per l’oportunitat d’amor que ens ofereix. Estimem pel mateix fet d’estimar, estimem per l’amor mateix i, des d’aquest nivell, es viu una relació totalment diferent.

CRITERIS PER ESTAR EN PARELLA

Una vegada hem descobert en quin nivell estem, tenim dues opcions: treballar per aconseguir un nivell superior o quedar-nos en el punt de partida.

Si decidim avançar, ens serà molt útil saber alguns previs que hem de complir si prenem la decisió d’estar en parella.

En primer lloc, és imprescindible admirar els valors de la nostra parella. Si els valors de l’altra persona no ens semblen admirables serà molt difícil tenir una base sòlida sobre la qual construir una relació que perduri en el temps. De fet, quan en una relació no podem localitzar els valors que admirem de l’altra persona, la relació té la base molt feble i és gairebé impossible de salvar.

En aquest sentit, m’agradaria assenyalar que l’amor cap a l’altra persona pot durar sempre si som el suficientment savis i sàvies. Per què? Doncs perquè sempre podem buscar el millor per a l’altra persona i per a nosaltres: això és amor! Això no vol dir que sempre estiguem parella, però sí que l’amor que ens uneix és per sempre: les formes poden canviar, però l’amor (si és amor) és etern.

En segon lloc, tenir la capacitat d’arribar a acords sobre temes fonamentals: la manera com passarem el nostre temps oci, l’ús dels diners, si tindrem o no fills i com els educarem, quina tipologia de parella volem ser (monògama, oberta…), on volem viure, si prioritzarem el treball o la relació, quin espai donarem a les nostres famílies d’origen, quins vincles mantindrem amb parelles anteriors si n’hi ha, com ens repartirem les tasques de la llar, etc… i, quan tenim criteris diferents, ser capaços de negociar-los de forma pacífica i mantenir-los voluntàriament.

Finalment, que existeixi una certa atracció física. I en aquest punt vull remarcar que no és imprescindible estar enamorat o enamorada per iniciar una relació de parella. Que existeixi una atracció física real és més que suficient juntament amb un vincle emocional profund i, en el cas de persones asexuals, que existeixi el vincle emocional profund també és més que suficient.

PER QUÈ S’ACABEN LES RELACIONS?

Habitualment, perquè no es compleixen els criteris previs. Evidentment, una relació sense una bona base sol caure fàcilment.

Un segon motiu és per agressió. Creiem, ingènuament, que l’agressió no desgasta, però sempre deixa marques. Atenció! No estic parlant de l’agressió física, doncs aquesta és totalment inadmissible, sinó de l’emocional, la verbal o la simbòlica, que moltes vegades passen desapercebudes, però que són igual de greus.

D’altra banda, per no tenir acords explícits i voluntaris, i acabar comprovant que es tenien visions diferents de la relació.

Per creences errònies de l’estil: l’altre “m’ha de fer feliç”; l’altre “té la culpa del que em passa”; l’altre “ha d’endevinar el que necessito”; l’altre “ha de ser espontani”; l’altre “em pertany”; etc.  

I, finalment, per no recordar perquè estem amb aquesta persona, què ens va porta a implicar-nos en aquesta relació i no en una altra.

APRENDRE A CUIDAR LA RELACIÓ

Per viure l’amor d’una manera gojosa i sense sofriment, és imprescindible aprendre a estimar des d’un nivell adult.

Daniel Gabarró

https://danielgabarro.com/

 

Comparteix!