P1270558

Quan el confinament ens fa obrir els ulls

Com una desconeguda, passejo amb la meva càmera per tots els racons de casa. Avui no sortiré, tampoc ho vaig fer ahir ni ho faré dema. L’únic temps que tinc és “l’ARA”, el moment present i el meu paisatge és un espai cercat, conegut que cal mirar amb uns altres ulls. No amb els ulls de la pressa, ni de la necessitat, ni de la importància, sinó amb la mirada d’un explorador en busca de l’ ART de lo quotidià. Qualsevol sospita de virtuositat, qualsevol signe d’eufòria sobtada, qualsevol cosa que m’impulsi sorpresa és digne de ser fotografiat per analitzar i perpetuar. 

Valoro cada raconet absurd, estrany, poc convencional i em pregunto: Soc jo qui ho ha posat aquí? Els objectes han coincidit per alguna raó? 

M’inquieten aquests conjunts de coses sense relació que han estat juntes una ma d’anys sense que ningú s’hagi qüestionat el seu parentiu. És increïble!

Què et sembla!  T’apuntes? Doncs penja’t la càmera i busca el teu racó.

MªCinta Texidó i Font

Comparteix!