IMG-20180327-WA0005

Rosa Leveroni-Arrel

Com més a prop la Mort, més dolça l’abraçada,
més sabor dins el bes, més claror en la mirada.
Del magnífic combat vençuda, vora teu,
posa ella al goig present la seva nota greu.
Dins nostre jardí clos, floreix la rosa obscura
de saber-nos mortals, i l’amor que perdura
s’exalta i es perfà de la fugacitat
d’aquests instants suprems, i la immortalitat
tu i jo l’anem forjant damunt l’enclusa viva
dels cossos enllaçats, de la paraula esquiva,
meravellosa flama encesa en els estels
que serven els secrets dels seus foscos anhels…
Com més a prop la Mort, més dolça l’abraçada
i més punyent el goig de saber-me estimada.

ROSA LEVERONI
VI part del poema «Arrel»,
inclòs al recull poètic «Presència i record»

Comparteix!