14440987_10208866029799405_5071223538331078141_n

Talles l’abundància a la teva vida?

Moltes persones creuen que els diners no són importants. Però si no en tinguéssim, com pagaríem la factura de la llum?, com pagaríem el menjar que ens alimenta?, com cobriríem, en definitiva, les nostres necessitats bàsiques?

ES POT TENIR DINERS I SER BONA PERSONA?

Els diners és un tema que està a tot arreu.

Tanmateix, molts de nosaltres no tenim una bona relació amb ells. Pensem que és brut, pecaminós… Creiem, erròniament, que ser ric és dolent i ser pobre és l’apropiat. Es tracta d’un pensament força habitual en els ambients de treball interior i espirituals.

Quan miro cap a enrere, recordo al meu pare dient-me: “ningú es fa ric treballant”. Aquesta frase mostra clarament el que comentava: les persones riques són dolentes, perquè han aconseguit els diners d’una forma dolenta. Per tant, si un vol ser bona persona, no ha de tenir gaires riqueses.

Però això no és així.

TENIR O NO TENIR: AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Anem al quid de la qüestió: per què pensem que tenim l’obligació, o el deure, de ser pobres?

Segurament, perquè hem entès erròniament el que ens han explicat durant anys i que es plasma perfectament en la següent creença: beneïts els pobres, perquè d’ells serà el Regne del Cel.

Associar la riquesa que s’esmenta en els textos místics amb la riquesa monetària és erroni. Personalment, crec que quan l’evangeli parla de pobresa, parla de viure sense lligams. L’autèntic pobre que menciona l’evangeli és aquell que no té Ego i, com a conseqüència, és absolutament lliure.

La persona que creu tenir molt, sí està lligada a les seves possessions. La persona que es reconeix com a pobra, en canvi, sap que no té res, però que pot accedir a tot. Sap que pot gaudir de l’Univers i que, per tant, és infinitament ric.

LA VERITABLE FUNCIÓ DELS DINERS

Antonio Blay afirmava, en aquesta línia, que existeix una mentalitat material o materialista, i una mentalitat espiritual.

Quina és la mentalitat materialista?

Aquella mentalitat que posa el centre d’atenció en allò físic, en els diners. Per tant, tota la Vida es redueix a aquest espai.

I quina és la mentalitat espiritual? La que percep que hi ha quelcom més enllà del que veiem, del que toquem…

De fet, el que realment existeix és l’energia, la intel·ligència i l’amor en contínua expressió. En realitat, allò físic només és una expressió d’aquesta realitat infinita i divina.

Més enllà de la mentalitat, els diners també són quelcom simbòlic i útil: ens ajuden a comprar coses, a donar forma a idees, a generar projectes… és com la sang que permet que el fluir social continuï.

La funció dels diners no és, per tant, guardar-los sinó utilitzar-los per construir. Els diners són un instrument, aprofitem-los!

No caiguem en l’error de retenir-los, témer-los o limitar-los, ja que l’abundància és un cicle que no ha de ser interromput.

Què hem d’aportar, llavors, per fluir amb aquest cicle? Els nostres valors.

APORTAR ELS NOSTRES VALORS

Hem de centrar-nos en allò valuós que hi ha al nostre interior i aportar-ho al món. Precisament, quan fem això, se’ns obre la porta de l’abundància. En canvi, quan limitem els nostres valors, tanquem la porta a l’abundància.

Recordeu que un valor ha de ser considerat valuós tant per qui el dóna, com per qui el rep. Si això no succeeix, no és un valor, sinó una creença.

Quan un s’enfoca a expressar els seus valors al màxim, sabent que aquests sorgeixen d’una font superior al jo personal, s’uneix a l’origen, a la font, a aquest lloc d’on sorgeix l’abundància i aquesta es genera de forma natural.

REPTES PER FLUIR AMB L’ABUNDÀNCIA

Aquest cop, et convido a fer dues pràctiques molt senzilles per fluir amb aquest cicle d’abundància.

D’una banda, quan paguis alguna cosa, fes-ho amb goig i agraïment. Pensa a qui o a què estàs donant suport amb els teus diners: a un projecte, a un producte, a un negoci, a un emprenedor… En aquest cas, també pots anar un pas més enllà i visualitzar si el que compres és prou ètic per a tu o si existeixen alternatives més vàlides.

D’altra banda, si algú et convida, digues que sí. No neguis a què et convidin a un cafè, a què et convidin a menjar… D’aquesta manera, no talles el cicle de l’abundància, sinó que et sumes a ell: de la mateixa manera que estem centrats en donar, també hem d’estar oberts a rebre.

Si volspots descarregar-te AQUÍ el llibre 5 valors per crear riquesa. Crec que et pot ser molt útil.

T’uneixes a aquest cicle?

Comparteix!