IMG-20191119-WA0002

Tardoral

Vindran dies més foscos i freds
i seré lluny de la llar encesa
on vàrem fer plans que ni tu ni jo
sabem on paren. Toca seure,
sense dir res, i toca oblidar
el que tots dos vàrem conèixer
de les passions trasbalsades.
M’aniré confinant per pòsits
al·luvials de remotes terres.
Caminaré per boscos ombrius
mirant el verd i el blau i l’herba
castigada per massa absències.
És el que un dia vaig témer:
una sobtada angúnia
de veure’m abocat al carrer,
caminant sense vida ni pena.
Dóna’m temps. Calla. Que ningú,
ni jo mateix, no pugui recordar
en quin mal dia et vaig perdre.

Ramon Aladern

 

Fotografia: Helena de la Torre

Comparteix!