secret_pagines_pagines_imatge_8548-1058789_10151714647692278_428281270_n

T’he guardat un lloc

No triguis, amor,
que t’he guardat un lloc
a la meva porxada,
encatifada de molsa
i gotes de rosada
que semblen perles.
Visc, i és avui
que al cel estrellat
hi plou tendresa,
i és la teva veu,
una dolça veu,
la que m’amoixa
i em va dient
que tot és possible.
La lluna és un peix
que es passeja per l’hort
i es gronxa a les rames
de les dolces figueres.
Tenim un llit de caoba
atapeït de gira-sols,
pensaments i clavellines,
arriben les carícies,
les rodones sorpreses,
la nit serà clara
i molt altes les fogueres,
demà sortirà el sol, també,
i tu seràs aquí, encara.
Les pors m’abandonen,
al meu costat hi batega
un cor d’orfebreria.
Em llegeixes i et llegeixo,
dels ulls fins a peus,
i em poses a les mans
l’ordre desordenat
d’una mirada nova,
les paraules que no dic,
tu me les balles
amb suau vaivé del cos,
els nards s’obren a la nit
i exhalen perfums
que arriben a la pell nua.
Mirem per la finestra
i els vent i els arbres
canten nous acords.
Fes-me memòria
de parlar-te de la vida
que ara comença.
I és que aquest vespre
has arribat tu,

Ramon Aladern

Comparteix!