380

Un dia a la plaça

Plovisquejava, el dia era gris i  la gent anava amb el paraigua obert; alguns es desplaçaven de pressa, d’altres s’ho prenien amb més calma. Els turistes s’aturaven per admirar l’arquitectura d’aquella plaça quadrada i amb porxos adornats d’escultures humanes. Al mig de la plaça, un home ja gran,  ben vestit i amb una bufanda i un barret negre, es fregava les mans per escalfar-se-les: feia fred i la humitat penetrava al moll de l’os; ningú li prestava cap atenció, tampoc la reclamava. De sobte, l’home va avançar fins al bell mig de la plaça, es posà bé la bufanda i es tregué el barret que situà a terra; amb delicadesa començà a cantar l’Ave Maria de Schubert. La seva veu era neta, clara i potent. Impregnada de sentiment. La gent s’aturava, encuriosida, per escoltar-lo. Unes criatures petites s’hi atansaren amb un cert temor i, amb respecte, dipositaren unes monedes en el seu barret negre, impecable… La gent havia fet una rotllana que, a poc a poc, s’estrenyia; com si volguessin sentir-lo millor, abraçar-lo o tocar-lo. Algunes dones apartaven discretament algunes llàgrimes que s’escolaven impertinents galta avall, per l’emoció.

Quan acabà de cantar aquella emotiva cançó, la gent, emocionada, esclatà en forts aplaudiments, i ell, agraït, saludava a tothom i donava la mà als nens que se’l miraven admirats. Era estrany veure un senyor gran ben vestit amb bufanda i barret negre que sense cap orquestra es posés a cantar l’Ave Maria.

A poc a poc, el públic va anar desapareixent. Ell, encara restà un temps dempeus fins que arribà un cotxe que s’aturà i el senyor recollí el barret i hi pujà. Uns nens asseguts al darrere el van abraçar i li van dir “Com t’ha anat avui, avi?”. El xofer somrigué, entrà la marxa i, suaument, amb un somris als llavis, s’anà allunyant.

Un petit grup de gent que s’ho havia estat mirant comentaven que era un famós cantant d’òpera, ja jubilat, que necessitava el contacte del seu públic per no morir de tristesa.

MARIA TERESA GALAN

“L’edat no és un obstacle per fer allò que ha modelat una vida. L’obstacle som nosaltres que posem frens i normes a l’edat.” (de la mateixa autora)

Comparteix!