ab

Vil·la Joana

La mort de Jacint Verdaguer

Vil·la Joana, situada al bell mig de la serra de Collserola, a vint minuts de la plaça de Catalunya, és on va morir el gran poeta Jacint Verdaguer el 10 de juny del 1902. Malalt de tuberculosi, fou traslladat a aquesta casa des del seu domicili, l’actual número 235 del carrer d’Aragó, justament tres setmanes abans, per consell dels metges que el tractaven. El mas era la segona residència de Ramon Miralles, alcalde de l’aleshores vila independent de Sarrià. Fou bastida entre el 1889 i el 1890 sobre un antic solar amb el nom de Vil·la Joana en honor de la seva dona Joana Ferran.

        Els últims dies del poeta han estat documentats pels seus biògrafs i es pot dir que ho foren tot menys tranquils. Va haver-hi tensions entre els seus familiars biològics i les persones que l’havien acollit al carrer d’Aragó en els seus difícils últims anys. Els primers  el volien  enterrar al petit cementiri de Vallvidrera contravenint el desig del poeta que ho volia ser a Barcelona. Papers personals de Verdaguer van ser trets d’amagat seguint indicacions seves per evitar que caiguessin en mans equivocades. El viàtic es veu que va ser força dramàtic. Les picabaralles van ser presenciades pel poeta moribund, que demanava pau enmig de les discussions. En tants pocs dies, el testament fou canviat diverses vegades. Finalment el jove regidor de l’ajuntament Francesc Cambó va fer valer la seva autoritat i, comissionat per a tal fi, es va fer càrrec del cadàver, que fou enterrat al cementiri de Montjuïc, primerament en un nínxol i al cap de un any fou traslladat a la magnifica tomba que podem veure avui en dia. El seguici per Barcelona, una ciutat que aleshores tenia mig milió d’habitants, es diu que va convocar fins a 200.000 persones, tal era la seva popularitat.
       Als anys 20, Vil.la Joana es transformà en una avançada escola municipal que atenia alumnes invidents, sords i amb discapacitat intel·lectual i, al 1963, es van obrir les primeres sales del Museu Verdaguer, vinculades al Museu d’Història de la Ciutat. En aquest petit museu dedicat a la seva memòria, s’hi exposen edicions dels seus llibres, la cambra mortuòria amb el llit on va morir, la taula de treball que tenia al seu pis del carrer Aragó, l’altar des d’on escoltava missa, fotos de l’època i una molt interessant documentació a base de fotografies i documentals sobre el seu multitudinari enterrament, el conflicte que va tenir amb els poderosos de l’època i la polèmica dels exorcismes. També s’hi pot veure el llibre de condolències que hi havia al Saló de Cent de l’ajuntament, on va ser exposat el cadàver, amb la firma del jove Picasso.
       La vida de Verdaguer té molt de novel·lesc, i actualment s’hi està rodant una sèrie de televisió. Anys abans de la seva mort, havia publicat una sèrie d’articles a la premsa en els quals es defensava del menyspreu al que havia estat sotmès per part del bisbe de Vic, que li havia tret la facultat de fer missa, i per part del seu antic protector, el Marquès de Comillas, per al qual havia treballat com a almoiner, capellà i confessor personal i com a encarregat de la intendència religiosa a la seva companyia naviliera.
       Actualment, a més d’aquest museu, a Vi.la Joana hi ha també la Casa de la Literatura, un espai que reivindica el valor de la paraula literària. Hi podem trobar espais dedicats al patrimoni literari universal o que reivindiquen el paper de Barcelona com a ciutat inspiradora per als escriptors. Es poden veure vitrines amb llibres de diversos autors, plafons explicatius i documentals. Tot mostrat d’una manera força didàctica.
       Vil.la Joana és un recer de pau. La casa es troba envoltada de boscos i el silenci predomina d’una manera que t’assossega. Un lloc adequat per passar els últims dies d’una manera tranquil·la. Verdaguer podia veure des d’una finestra, com en l’actualitat, les muntanyes de Montserrat que tant van significar per a ell i per a la seva obra. Una visita recomanable per a un museu poc conegut.
Joan Solà Coll

Comparteix!